
Un noi que per mi seria el primer Abandona’t que vaig conèixer, un dels exploradors urbans amb més nom del món de l’exploració urbana espanyola, Dani. Vaig tenir l’honor de gaudir de la seva presència, a l’endemà de posar-me en contacte amb ell per correu electrònic, i aprofitant-ho vàrem petar la xerrada en forma d’entrevista:
Entrevista de Neus Escarp a Dani de Club Cela i creador de Ultima-visita:
De que et ve tota aquesta afició?
Per curiositat, per casualitat. Estàvem un dia a Saragossa, i tenia uns amics que feien això, es ficaven per llocs abandonats, i em varen dir que anés un dia amb ells i així ho vaig fer. Vàrem anar a Terol a un poble que es diu Aliada, a la Central Tèrmica, per cert, aquesta la tinc al blog. I després, estant aquí a Barcelona, vaig començar a anar a lloc pel meu compte, començant per l’Aquàtic de Sitges. I et vas ficant dins del “mundillo” sobretot a través d’Internet, un bon lloc per començar és el Club Cela, on allí vas coneixent als demés exploradors, vas fent sortides amb la gent, vaig decidir de fer el blog
Poc a poc, poc a poc, però... quan temps portes fent d’explorador urbà?
Només uns 2 anys i mig, perai, perai.
Uff... 2 anys i mig només? Perquè en el teu blog, hi ha molts i molts llocs, no només d’Espanya sinó d’Europa. En quins països has estat en total?
La veritat es que sí que he voltat però portar només 2 anys i mig... he estat a Bèlgica, Alemanya, Itàlia, França i tota Espanya visitat llocs abandonats. La veritat es que també m’agrada molt viatjar i perquè tinc, per sort, compatibilitat d’horaris amb la feina, tinc dies lliures també, treballo alguns diumenges i després faig canvis, etc... m’ho puc muntar força bé.
Veig que les fotos que tens al blog estan molt ben aconseguides, que és, per pura documentació o perquè ets aficionat a la fotografia?
M’encanta la fotografia... però he canviat molt des dels primers llocs visitats! Un dels canvis més importants és la càmera, el trípode... es clar, i també, la pràctica fa molt. No t’enganyo si et dic que als primers llocs arribava i feia unes 300 o 400 fotografies, i ara arribes i fas, unes 30 fotos del que tu vols treure i et queda un reportatge tal i com tu vols.
Perquè tantes molèsties, doncs?
M’ho prenc com un hobby. Per exemple, tinc una moto de carretera, i també m’ho prenc com un hobby, surto amb moto, vaig a quedades de motoristes... Amb l’exploració urbana em passa el mateix, per pura afició, per hobby.
També aquí entra la morbositat, com puc entrar sense que em vegin, les sensacions, les emocions... què és el que em puc trobar a dins... i seguir les normes també.
Això, això, explica’m tot el tema que teniu de les normes...
Si entres a la pàgina web del Club Cela podràs llegir totes les normes que tenim internes sobre l’exploració, com poden ser, no ser vistos, no trencar res, no tocar res... s’han de complir a “raja-tabla”...
Llavors, això de no nombrar el llocs per la web, també és una de les normes dels exploradors... com ho puc fer jo per conèixer aquests llocs?
T’han de conèixer dins del “mundillo”, t’has de donar a conèixer. La manera més ràpida, per exemple, és fer-te membre del Club Cela, penjar algunes fotos, xatejar amb els altres usuaris... interactuar amb els altres. Hi ha alguna sortida per Barcelona, doncs apuntar-te i anar-hi...
Has tingut mai algun problema amb la policia?
Doncs sí, precisament allí on tu has estat, al Aquàtic de Sitges, on gràcies a ella vàrem aconseguir trobar una altra sortida per la part de la muntanya, ja que va entrar la policia perquè ens van veure des de la carretera, ells van entrar per on tu has entrat i nosaltres vam tenir que buscar una sortida per darrera, buscant, buscant, fins que vam trobar un forat a la balla del darrera. La veritat es que està destrossat.
Jo en el meu projecte, busco no només les emocions, sinó en què s’ha convertit. Tu suposo que t’agafes més al passat, en entrar a llocs on no hi ha entrat ningú des de que s’ha abandonat...
Sí, sí, jo crec que això és una de les coses més interessants, inclús ara estem entrant a llocs que s’acaben de tancar. I anem buscant pels diaris, empreses que tanquen i mirem la manera d’entrar-hi. Això ens està portant molts problemes, hem hagut de sortir corrents moltíssimes vegades.
Així, que us interessa la història que hi ha darrera o no?
Sí, però a mi personalment, a nivell del blog. Per donar informació als visitants del que estan mirant. Per exemple, jo tinc reportatges boníssims, però que no els puc publicar, perquè no tinc cap tipus d’informació ni de quan es va obrir ni de quan es va tancar... jo per fer una entrada i posar 50 fotos, doncs no ho trobo interessant. Jo quan faig un reportatge i el penjo a la web, per atrapar a la gent, m’ajudo molt de la paraula, li dono dramatisme a la foto, una bona foto d’un lloc abandonat ja transmet alguna cosa, però si li afegeixes un bon text, ja tens un bon reportatge, a mi em funciona molt bé, la veritat.
Què en treus tu de tot això?
Simplement, passar l’estona, viatjar, conèixer gent, i és una afició com un altra. Hi ha caps de setmana que dedico a la moto i caps de setmana que dedico a l’exploració urbana. I si em tiro un mes sense fer cap foto, no tinc cap problema, no em treu el son. És la pura experiència. M’agrada.
És formar part d’un moviment, perquè això és un moviment anomenat URBEX, l’urbex va néixer a EUA. Eren un grup d’universitaris que els hi agradava visitar llocs abandonats, això es va estendre per arreu i actualment està molt arrelat aquí Espanya. Actualment només hi ha una web especialitzada espanyola que tu ja la coneixes, que es diu Club Cela. Jo vaig fer-ne una, juntament amb el amic de Saragossa que em va iniciar, però no va tenir molta sortida i ho vàrem deixar. Després vaig fer el Blog i continuo amb ell.
Molt bé... i tot això dels blogs? Tu vas fer el teu perquè vas veure que els demés també ho feien o per difondre el teu material, o per què?
Es una manera de comunicar-te amb el demés, i sí, de mostrar el teu material. A veure... també hi ha gent al cela que no posa fotos, es connecten per assabentar-se dels llocs, van a les quedades,però ja està. A mi m’agrada compartir-ho. Al “urbexforum”, és la pàgina web d’exploració a nivell de tota Europa, per exemple, la majoria de gent no penja fotos, només s’informen dels llocs i organitzen quedades multitudinàries. A mi tot lo del món internauta de l’exploració urbana m’ha servit per crear noves relacions, noves amistats, tinc amics que els he conegut gràcies a això i que ara no només quedem per anar a fer d’exploradors sinó també per anar a fer unes birres per exemple.
Moltíssimes gràcies per la informació Dani, espero ser una bona exploradora jo també. Vols una cervesa? També tinc llimonada per fer una clara si prefereixes.

Hola Neus!!! veig que ha quedat força bé!! per cert, no sabia que ho habies penjat, ho he descobert per casualitat miran´te el facebook!!
ResponEliminaA veure quan fem una sortideta tots plegats (a veure si arriba el bon temps!!).Ara estic de mudança, marxo a viure a Viladecans, i estic una mica desconectat dels llocs abandonats fins que hem torni la calma, pero estem en contacte!!
Amb el teu permís, penjo un enllaç de l´entrevista a Ultima-visita.
Petonssss